dimecres, 27 de maig del 2015

Danielle: From Miami to Barcelona

La nostra auxiliar de conversa, la Danielle, ens explica qui és, la seva experiència a la nostra escola i les seves perspectives de futur. Tot seguit podreu llegir el text escrit per ella a la revista escolar Nosaltres número 142 traduït al català.



De Miami a Barcelona

Vaig néixer a Miami, Florida... per tant, estic molt acostumada a la calor i a estar prop de la platja. Com que els meus pares es van divorciar quan jo era molt petita, és com si hagués tingut dues famílies. La meva mare es va casar i és professora de teatre, assessora acadèmica, músic i ballarina. El meu pare també es va tornar a casar i té tres fills adorables! Tinc molts amics on visc, però com que tots ens hem graduat a l’escola d’art, tothom ha hagut de marxar a diferents estats per feina. Amb la qual cosa tinc molta sort, ja que si mai decideixo fer un viatge llarg pel país, puc quedar-me a casa seva. Sóc dels Estats Units, però encara no n’he vist ni la meitat.
Vaig triar la carrera d’Història de l’art, desenvolupament artístic i estudis museístics a la universitat de Florida. Vaig rebre un munt de classes diferents: des d’estudiar l’art asiàtic fins a com escriure amb codi a l’ordinador. Part dels meus estudis requerien treballar en un museu, per això vaig haver de fer moltes pràctiques durant la carrera. He treballat com a dissenyadora de llums i també al departament d’educació.
Quan el moment de la graduació s’anava acostant, no tenia ni idea a què volia dedicar-me o si volia seguir formant-me, i uns quants dels meus amics havien començat treballant a diferents països, com Corea o Tailàndia. Jo tenia nocions d’espanyol, però volia tenir-ne més fluïdesa i també poder estar a prop dels museus europeus. L’ensenyament em cridava l’atenció perquè realment m’agrada treballar amb nens. CAPS és el programa que vaig sol·licitar i, encara que no paguen gaire, m’agradava la idea de conviure amb una família catalana. No sabia res de la cultura, el menjar o de la llengua abans de venir cap aquí.
Durant el meu primer mes a Sant Vicenç, la meva família d’acollida va assegurar-se que jo estigués còmoda amb la nova situació. M’ho van ensenyar tot, sobre com s’hi vivia: on compraven el pa, on feien el cafè i, fins i tot, vaig assistir a una de les classes de gralla de l’Arnau. Pel que fa a l’escola, les mestres d’anglès m’han ajudat i explicat com funciona l’escola. Amb la resta de mestres acostumo a tenir converses curtes i amistoses, però l’obstacle de la llengua fa difícil que ens puguem conèixer més a fons.
He viscut amb la família Agüero des de l’inici de curs. Per això, hem anat forjant una relació molt propera i  estic molt agraïda de tot el que han fet per mi. Han fet la meva adaptació a Espanya fàcil i s’han convertit com en una família. Vaig passar les vacances de Nadal amb ells i tots els parents i són molt divertits. A l’hora de sopar, les converses sempre són moments d’aprendre coses noves. Acostumem a parlar anglès o espanyol, ja que no entenc el català. Tenim una pissarra prop de la taula on escrivim les paraules que ens són difícils de recordar o que són vocabulari útil i interessant. L’Arnau sempre ens diverteix a l’hora de sopar, és un nen molt comediant i intel·ligent. L’Enric és el que més domina l’anglès. És un bromista i a més sempre té una opinió sobre qualsevol tema. Mari Cruz és una de les persones més dolces i úniques que he conegut. Sempre hi és quan la necessito i, encara que no sempre ens entenguem quan parlem, hem connectat molt.
A l’escola treballo amb tots els alumnes des de P3 fins a 6è. Pels alumnes d’infantil, canto cançons i llegeixo contes, treballem en la pronunciació del vocabulari. Des de primer fins a tercer, ajudo quan estan fent exercicis amb el quadern i els passo exàmens orals a final del trimestre. Des de 4t fins a 6è fem grups de conversa de 5 alumnes, planifico les sessions cada setmana per cada curs en referència al que estan treballant a classe. De cada grup, m’agraden coses diferents, perquè d’any en any canvien substancialment. Estar amb els alumnes és el que més gaudeixo. M’alegren el dia.
Cada cap de setmana vaig a Barcelona a explorar la ciutat amb amics. M’encanta el menjar, el cafè, la música, els mercats! N’estic enamorada. És un lloc preciós i la meva intenció és viure-hi l’any que ve. També he tingut l’oportunitat de viatjar a València, Sitges i Madrid.

Aquest estiu vull viatjar per Europa. M’agradaria visitar Suècia, Itàlia, Portugal, Hongria i Anglaterra. També intentaré treure’m el certificat del TELF per poder ensenyar professionalment el proper curs a Barcelona. Després d’això, no n’estic segura. Estic pensant de dedicar-me al disseny d’interiors, però em caldrà seguir estudiant. De moment, però, el meu objectiu és veure món. 



dilluns, 21 d’abril del 2014

EL SENYOR PALETA

Els alumnes de cicle inicial ja han començat a llegir El senyor paleta, encantadora història de l'escriptor i exmestre de la nostra escola Joaquim Pastor Font. La foto que us inserim, feta per la Laia Mèlich a l'aula de primer, mostra aquest moment tan especial. Els nens i nenes, força atents, han començat la lectura d'aquest llibre.

Aquest conte ha estat escrit expressament per a nosaltres. Gràcies, Joaquim.



dilluns, 17 de març del 2014

SESSIÓ DE CONTES DE TARDOR EN TRES LLENGÜES

A un quart de sis de la tarda del dijous 28 de novembre, a la biblioteca ja no hi cabia ni una agulla. Una massiva assistència de pares, mares, nens i nenes esperaven delectar-se amb la narració dels tres contes preparats per a aquesta ocasió. La Laia Mèlich explicà, amb una dicció clara i una presentació excel·lent, Els esclops de la castanyera, rondalla tardorenca escrita per en Joaquim Pastor. Tot seguit i per primer cop en aquestes sessions, s’estrenà un conte en anglès: We’re going on a bear hunt. La deliciosa interpretació de Miryam Blázquez féu saltar els somriures als assistents. Tancà l’acte l’obreta teatral del dramaturg español Alfonso Sastre, El circulito de tiza o historia de una muñeca abandonada. L’emotiva i musical escenificació, encapçalada per la infatigable Isabel Soneira en el paper de Vendedora, comptà amb el suport dels alumnes i mestres de l’escola. El públic quedà atrapat en tot moment per les tres rondalles i regalaren uns forts aplaudiments. En cloure la sessió, les mares bibliotecàries distribuïren els tradicionals trossos de coca per acabar d’endolcir la tarda.

 
Contes de tardor from Col·legi Sant Vicenç on Vimeo.

dijous, 13 de febrer del 2014

dissabte, 11 de maig del 2013

EL PETIT PRÍNCEP COMPLEIX 70 ANYS


“Totes les persones grans al principi han estat nens. Però poques se’n recorden.”

Heu tingut alguna vegada a les mans El Petit Príncep?, n’heu vist alguna versió cinematogràfica?, us heu aturat a mirar el dibuix de l’asteroide B 612?... De segur que en sentireu a parlar, d’aquest llibre, perquè ara es compleixen 70 anys de la seva primera publicació (1943-2013), que va tenir lloc a la ciutat de Nova York.

Aquesta història la va escriure i dibuixar Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944), un escriptor que era pilot i que, allistat com a voluntari a les forces aèries franceses durant la Segona Guerra Mundial, trobaria la mort en una missió bèl·lica. Sabent això, no ens ha d’estranyar, doncs, que el narrador del relat sigui un aviador que, per culpa d’una avaria de motor, ha hagut d’aterrar al desert del Sàhara. L’endemà del seu aterratge forçat, el desperta una veueta: “Si us plau”, li demana, “dibuixa’m un xai!” És el Petit Príncep, un nen que ve d’un asteroide “no gaire més gran que una casa” i que, després d’haver visitat altres sis asteroides (el del rei, el del vanitós, el del fanaler...), arriba a la Terra en cerca d’un amic.

L’obra, de la qual s’han venut uns 70 milions d’exemplars, ha estat traduïda a 180 llengües i dialectes.
El Petit Príncep us espera a la biblioteca Ramon Folch. Agafeu-lo, i demaneu als vostres mestres que us en parlin i us en llegeixin algun fragment. No us en penedireu.