dimarts, 10 d’abril de 2012

GALERIA D'ESCRIPTORS-04

MIQUEL DESCLOT

Miquel Creus i Muñoz (Barcelona, 1952), més conegut com a Miquel Desclot, és un poeta, escriptor i traductor que també escriu llibrets d'òpera. Ha estat professor universitari entre 1975 i 1992, a Bellaterra i Durham (Anglaterra).

L'any 1992 deixa la docència per dedicar-se plenament a la literatura. Amb més de 40 llibres escrits per a infants i joves, entre les seves publicacions, cal esmentar els llibres de poesia Cançons de la lluna al barret (1978), un dels seus primers poemaris, Juvenília (1983), Com si de sempre (1994), Oi, Eloi? (1995), Bestiolari de la Clara (2004) o Fantasies, variacions i fuga (2006). Les seves traduccions o versions constitueixen veritables creacions poètiques. La seva obra poètica està recollida en nombroses antologies. També convé destacar la seva producció en narrativa infantil i juvenil.
Ha rebut diversos premis literaris tant de poesia com de prosa, entre els qual sobresurt el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil (2002) per Més música, mestre!.
Com ell mateix es defineix, és un home que creu en la paraula com a fonament de l'ésser humà.
Actualment es dedica del tot a la seva vocació literària i a l'educació dels seus dos fills, la Clara i l'Eloi.


CARGOL
Cargol que vinga treure banya
pujant a dalt de la muntanya:

la bicicleta m'ha perdut
un cargolet menut menut.

Si jo te'n dono una fulleta
¿m'arreglaràs la bicicleta?



PEIX MARTELL
Jo sóc, de tots, el peix més dissortat:
no hi ha un peix clau en tot el mar salat.

Ni menys un peix mirall o un peix paret
o un peix enclusa per picar-hi en fred.

Jo ja em conformaria amb un peix dit
per deixar-hi estampat un sangtraït.

Abans, almenys, tenia un sabatot
que aporrinava com un tabalot.

Però me'l va va pescar un pescador brut.
Ves què vols dir-li! -Bon profit, ganut!




BATALLA ESPACIAL
Això era un àngel
que tenia
tres costats i tres angles:
era un triàngel.
Volava per l'espai
de pressa de pressa
i tot d'una
es va topar amb un drac
que tenia
quatre costat iguals
i quatre angles:
era un quadrac.

Van discutir
i es van barallar
a mig aire
a cops d'angle
contra els costats:
el quadrac tenia més angles,
però el triàngel els tenia més aguts.
A l'últim,
el triàngel va ferir el quadrac
i, estarrufat de la victòria,
va arrencar a volar
seguint una línia d'or
que era infinita.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada