GALERIA D'ESCRIPTORS-01

RAMON FOLCH I CAMARASA

* Ramon Folch i Camarasa va néixer el 30 d’octubre de 1926 al carrer de la Diputació de Barcelona. És el novè fill de Josep Maria Folch i Torres i Maria Camarasa i Serra.

* Va estudiar al col·legi dels escolapis del mateix carrer de la Diputació fins al 1936, l’any de l’esclat de la guerra civil. El mes de febrer de 1937, fugint dels bombardeigs, la família es traslladà a viure a la casa d’estiueig de Plegamans. Aquells foren anys de fam i d’estretor. L’estada a Plegamans permeten que en Ramon descobreixi el camp i se n’enamori, com es constatarà posteriorment en la seva obra literària. Les seves lectures d’infant les buscava en les històries que el seu pare escrivia.

* El mes de març de 1939 la família tornà a Barcelona i en Ramon es reincorporà al col·legi dels escolapis, on va acabar el batxillerat.

* Acabat el batxillerat, en Ramon comença la carrera de dret a la Universitat. Era l’any 1945. Durant la carrera es guanyava el pa i ajudava a casa fent de corrector per a l’editor Josep Janés Olivé.

* L’any 1950 morí el seu pare, i poc després en Janés, l’editor, li va oferir d’entrar a l’editorial, on va treballar esporàdicament. “Deixava l’editorial, explica, per fer traduccions”. Es va prometre amb Montserrat Pons (la seva primera promesa havia mort abatuda per la tuberculosi). Per poder-se casar amb la Montserrat, l’any 1954, va haver de tornar a l’editorial, que aleshores ja s’anomenava Plaza y Janés. Cinc anys després, s’estrena com a traductor amb el Diari d’Anna Frank. En Ramon i la Montserrat tindran sis fills.

* Entre 1968 i 1973 escriu les “Històries possibles” per a la revista Patufet -que el seu pare havia dirigit-, que va conèixer una segona època d’il·lusions i projectes efímers. En Ramon n’està content, de les seves “Històries possibles” (mil pàgines narratives), tot i que per escriure-les diu que va suar “sang i aigua”.

* L’any 1973, després d’haver aprovat uns exàmens de traductor per a l’Organització Mundial de la Salut, es trasllada a Ginebra (Suïssa), amb la seva família per raons econòmiques. A la ciutat suïssa Ramon Folch hi romandrà tretze anys. Quan va tornar a Catalunya, l’1 de novembre de 1986, tenia seixanta anys. Instal·lat a Plegamans, va escriure els guions per als còmics d’en Massagran i es posà al capdavant de la fundació dedicada a divulgar l’obra dels cinc germans Folch i Torres.

* Ramon Folch ha rebut nombrosos premis i distincions, entre els quals cal destacar la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el Doctorat Honoris Causa que li atorgà l’any 2006 la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva excepcional tasca de traductor: en Ramon ha traduït al català, de l’anglès, el francès, l’italià i el castellà, més de cent cinquanta obres. Val a dir que la seva obra també ha estat traduïda a altres llengües. A més de traductor, ha excel·lit com a novel·lista (La visita, Sala de miralls, Testa de vell en bronze) i ha escrit obres de teatre per a infants, joves i adults, lletres de cançons i guions de contes i còmics. També és autor d’una biografia, Bon dia, pare!, dedicada al seu pare; un llibre “escrit a raig fet, com gairebé tot el que escric”, explica.