GALERIA D'ESCRIPTORS-02

GIANNI RODARI (Omegna 1920 - Roma 1980). Va estudiar magisteri i va exercir de mestre d'ensenyament primari. L'any 1944, en plena Segona Guerra Mundial, es va comprometre políticament i va participar en la Resistència italiana. Més tard, l'any 1948, sense abandonar mai la pedagogia, Rodari va treballar al diari L'Unità i va començar una intensa i llarga carrera periodística. Va dirigir publicacions per a adults, joves i infants, i va ser redactor d'altres diaris i director d'una col·lecció de llibres d'educació. Va començar a escriure per a gent jove el 1950, però les seves obres van ser fortament combatudes per les estructures educatives tradicionals. Més tard, però, tothom va reconèixer que era el millor escriptor de literatura infantil que havia donat mai Itàlia. Va guanyar en pocs anys una colla de premis literaris i, finalment, el 1970 li van atorgar el premi internacional Hans Christian Andersen, considerat el Nobel de la literatura per a joves.
Sota una capa humorística i fantàstica, les obres de Rodari són una denúncia de la societat de consum i els abusos del poder. Rodari va ser un revolucionari de la literatura per a nois i noies: tot el corrent del gènere fantàstic que avui hi ha arreu del món es pot ben dir que arrenca de les seves creacions.
De les moltes obres que va escriure destaquen: Contes per telèfon, En Gip dins el televisor, La gramàtica de la fantasia, Les aventures d'en Cebeta, El pastís caigut del cel, Gelsomino al país dels mentiders, La fletxa blava, Contes llargs com un somriure, Molts contes per jugar...

EL BINOMI FANTÀSTIC O QUAN DUES PARAULES ES TROBEN

Un conte pot néixer de dues paraules. Dues paraules triades a l'atzar. Han de ser, per anar bé, estranyes entre elles. Suposem que hem triat les dues paraules timbre i lladres. Quan es troben, neix la imatge d'un "timbre per als lladres". Aquest és el conte tal com el va inventar i el va escriure Gianni Rodari.

EL TIMBRE PER ALS LLADRES

El senyor Guillem viu al bosc i té molta por dels lladres. El senyor Guillem no és ric, però els lladres, com s'ho han de fer per saber-ho? Després de rumiar-s'ho bé el senyor Guillem va decidir d'escriure aquest cartell i penjar-lo a la porta: "Es prega als lladres que toquin el timbre. Els deixarem entrar lliurement i podran veure amb els seus propis ulls que no hi ha res per robar. (De nit truquin fort perquè sóc ben sord.) Signat: el senyor Guillem.

Una nit va sonar el timbre. El senyor Guillem va anar a veure qui era. "Som els lladres!", va sentir que cridaven. "Surto de seguida!", va dir el senyor Guillem. Va córrer a obrir la porta, els lladres van entrar amb la barba postissa i l'antifaç als ulls. El senyor Guillem els va ensenyar tota la casa i els lladres van poder veure que realment no hi havia res per robar, ni tan sols una joia petitona com un gra d'arròs. Van rondinar una mica i se'n van anar. "Beneït cartell!", va pensar el senyor Guillem.

Ara els lladres vénen sovint a veure'l. N'hi ha de tota mena, alts i baixos, prims i grassos. Quan veu que els lladres són pobres, el senyor Guillem els regala alguna coseta: una pastilla de sabó, una fulla d'afaitar, una mica de pa amb formatge. Els lladres són sempre amables amb ell i abans d'anar-se'n li fan un reverència.

ENDINSA'T EN EL RELAT!

1. Quina d'aquestes afirmacions és FALSA?

    A. El senyor Guillem és poruc.

    B. El senyor Guillem no hi sent.

    C. El senyor Guillem és poruc i pobre.

    D. El senyor Guillem regala el poc que té a tots els lladres.

2. Quina d'aquestes coses NO regala el senyor Guillem?

    A. Un gra d'arròs.

    B. Una pastilla de sabó.

    C. Pa amb formatge.

    D. Una fulla d'afaitar.

3. Creus que el CARTELL redactat pel senyor Guillem ha servit per a allò que ell volia? Quina paraula o expressió t'ho fa veure?

4. Quina de les paraules del text significa "careta, generalment de roba o de cartró, amb què hom es cobreix els ulls per a disfressar-se?

5. Quin d'aquests verbs és SINÒNIM de rondinar?
    A. Rodolar.
    B. Remugar.
    C. Rondar.
    D. Romancejar.